¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Burning
Oci.

Burning, el nostre clàssic del rock and roll

JL Bad 31/03/2017

El proper mes d'abril comença la programació de concerts de la sala Escenari Santander de la capital càntabra, amb una extraordinària actuació amb el millor del rock nacional actual, Burning i Hendrik Rover & Els Mítics Gt 's.

Escenario Santander és un complex cultural de luxe que conté aules especialment preparades per donar classes d'instruments o bé assajar amb grup complet, un estudi de gravació, zona infantil on deixar a la gent menuda si assisteixes a qualsevol activitat amb els petits i l'Escenario Club, una sala habilitada per a unes 250 persones per on han passat grans noms de la música nacional i internacional. Algunes de les propostes que ens tenen preparades per a la resta d'aquest any passen per noms com The Posies, La Banda Trapera del Rio, Muchachito i Loquillo per al pròxim mes de maig; la banda finlandesa Him estaran al juny, els americans Lluna a l'octubre i Kiko Veneno i Juan Perro junts, al novembre.

El dissabte 1 d'abril estaran actuant Burning dins de la seva gira "Corre Amb mi Tour 2017", del qual encara li queden algunes parades com Alacant, Pamplona, Bilbao, Múrcia, Granada i Getafe, abans d'aturar-momentàniament. Si no has assistit a un concert de Burning, et diré que es tracta de tota una comunió de rock and roll, carregada amb la litúrgia que permet sentir aquest gènere musical de forma visceral i contagiosa. No hi ha mitges tintes, des que s'encenen els llums a que s'apaguen, és anar a matar, entrar a mort i a donar-ho tot, a no deixar canya dreta. Hi ha molt poques bandes que avui dia puguin fer això i fer-ho bé, es necessita actitud, background i una mica més que sentir-ho, es tracta de viure el rock and roll, de ser part d'ell, com ho van ser gent com Chuck Berry, The Who, Dr. Feelgood o actualment Little Richard, Jerry Lee Lewis i els Rolling Stones, rock and roll a la vena, sense contemplacions; com deu ser. Doncs bé, Burning representa el esperit del rock and roll, una cosa que no es pot entendre si no et sents part d'ell, és el nostre últim gran clàssic, l'exponent que encara perdura i segueix lluitant dia a dia contra vent i marea.

Perquè aquí tenim bandes més pop llegendàries, algunes més heavies que encara donen guerra, queden supervivents del punk juntament amb altres que semblen haver ressuscitat, però clàssics de rock and roll només ens queda Burning i que sigui per molts anys.

Burning van començar en el 74, quan el franquisme agonitzava i el carrer era un formiguer amb ganes de llibertat. En ple barri de l'Elipa de Madrid s'ajunten quatre joves amb pintes de macarres per emular a bandes com Rolling Stones o Deep Purple, quan els de Jagger i els de Gillan estaven mal vistos i et podien aplicar la llei de "vagos y maleantes" només per portar els cabells llargs i cantar "Satisfaction" o "Highway Star".

La banda la formen Quique Pérez (baix), Johnny Cifuentes (piano), Pepe Risi (guitarra) i Toño Martín (veu) i creen Burning en un dia calorós; d'entrada canten en anglès i editen dos singles, "I'm burning" i "Like a Shot", ràpidament es passen al castellà encara que a primeres es topen amb un gran problema; la censura espanyola de 1975 els prohibeix editar el seu primer àlbum "Només per a dones". Diversos anys més tard, un cop Risi compleix amb el seu servei militar tornen a l'atac i publiquen "Madrid" el 1978, obra mestra del rock and roll del nostre país i disc de capçalera de qualsevol rocker que es preï de ser-ho.

Burning ens ha regalat la col·lecció de cançons més intensa, macarra, canalla i políticament incorrecta que s'ha pogut gravar al nostre país. Temes que han passat a l'imaginari col·lectiu i formen parte de la banda sonora de les nostres vides. Temes com “Madrid”, “Jim Dinamita”, “Miéntelas” “Lujuria”, “Mueve tus caderas”, “Un poquito nada más”, “Puedes sentirlo”, “Las chicas del drugstore”, “No es extraño que tu estés loca por mi”, “Esto es un atraco nena”, “Una noche sin ti”, “Dieron las diez” o “No pares de gritar” entre altres han traspassat l'autoria de Burning i ens pertanyen; les hem mamat al cinema, a la tele, als bars, als clubs, en els seus concerts, cap altra banda nacional de rock and roll ens ha donat tant plaer i tanta diversió.

Tot això sent un grup maleït, castigat per la censura, ignorat pels mitjans de comunicació, una banda que no va gaudir d'un èxit comercial reconegut, que mai ompler estadis, però va obtenir el reconeixement del seu públic, la gent de rock i de la premsa especialitzada i minoritària. Amb el pas del temps ha estat reivindicada per la nova generació del rock nacional, bandes com M-Clan, Pereza, Quique González i companys de viatge com Los Enemigos, Los Rebeldes, Loquillo, Rosendo i molts més, els reivindiquen com el que són, els "caps", els "mestres".

Burning ara és Johnny Cifuentes, la vida va castigar a la banda primer portant-se al carismàtic cantant, Toño Martín, el vocalista més macarra d'aquesta pell de brau; anys més tard va venir per Pepe Risi, un dels compositors més lúcids del rock en castellà i ànima de Burning, però Johnny ha sabut seguir endavant, superant les traves i respectant el llegat de la formació. Ara s'envolta de músics més joves que l'impulsen i li donen suport per convertir-se en el showman, quan ell era el que s'amagava darrere de les tecles, músics que saben que el públic ve a veure-li a ell, a Johnny, ia escoltar als seus clàssics de tota la vida; Kacho Casal (bateria), Carlos Saved (baix, cors), Eduardo Pinilla (guitarra), Nico Álvarez (guitarra, cors) i Maykol Slingluff (saxo) formen la banda que l'acompanya.

En Escenari Santander estarà acompanyat per Hendrik Rover & Els Mítics Gt s, formació que reuneix Hendrik Rover, líder de Los Deltonos i Toño Banys i Goyo Chiquito de The Chicktones. Estan presentant el seu segon disc anomenat "Fetén / Fatal", un treball de 18 cançons de power rock autèntic, jugant a casa, el que assegura una festa amb magnificència com avantsala de la cerimònia del rock'n'roll.

Burning surten a tocar i els records es fon a la pell com un tatuatge inesborrable:

Dan las seis sintonizo a los Stones
recuerdos del pelo largo
viejos blues, queridísimo Eric Burdom...

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Web page addresses and email addresses turn into links automatically.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.