¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Sons of Culture, ciclo de cocina y cultura en el restaurante Manairó
Propostes Gastronòmiques.

Sons of Culture, cicle de cuina i cultura al restaurant Manairó

Òscar Gómez 24/01/2020

Jordi Herrera (cuiner) i Miquel Aparici (escultor) protagonitzen el primer sopar-diàleg entre cuina i art dins del cicle SONS OF CULTURE que ha planificat també altres trobades amb escriptors, pintors, músics i altres artistes durant aquest any 2020.

Jordi Herrera és un vers lliure. Cuiner iconoclasta i explorador de límits al seu restaurant Manairó, li agrada creuar fronteres. Va ser el primer a cuinar una gamba injectant vapor al seu interior, pioner del bufador en cuina i també va inventar la planxa faquir, estil en el qual la carn es cuina des de l'interior punxada en candents punxes metàliques. Aquest i altres enginys van ser disruptius en l'aspecte procedimental i tècnic, tot i que ara l'exploració del cuiner es dirigeix a aspectes molt més conceptuals i profunds.

Jordi forma part del grup d'agitació gastro-cultural Sons of Gastronomy. Amb el seu logo motorista i actitud desafiant, acaben de posar en marxa el projecte Sons of Culture, sopars suculentes amb diàleg i debat on la cuina es barreja amb l'art. 

Jordi Herrera y Miquel Aparici junto a la escultura 'Máscara' que se interpretó como omelette surprise

Si quan en Jordi trencava motlles de forma ortodoxa (és a dir, cuinant) Barcelona no ho va saber entendre (i per descomptat, aquesta és la meva opinió personal) encara més arriscada sembla la seva aposta actual de mirar directament a les pupil·les de l'art. La cuina és una forma més de cultura, però... Pot ser art? És un terreny conceptualment pantanós ple de discussions eternes amb textures de sorra movedissa. Cuina i art, artesania i masticació. Cal ser valent, i en Jordi ho és.

Els plats a aquests sopars són creacions efímeres, existeixen durant una nit i res més. Mandales masticables. Ni tan sols s'assagen abans, perquè no va el tema tant de cuina com de diàleg. En aquesta primer sopar el protagonisme va ser compartit aamb les delicioses escultures animalesques de Miquel Aparici (miquelaparici.com), belleses creades a partir de l'acoblament de tot tipus de peces reciclades i ressuscitades. El diàleg es va iniciar amb la presentació de cada obra  per part de l'artista i la posterior interpretació gastronòmica d'en Jordi a continuació. Lectures poètiques i projeccions visuals en moments concrets van trufar i enriquir alguns moments concrets.

La escultura del perro en Sons of Culture

Per al debat i diàleg quedaven els fils de pensament, paral·lelismes i induccions que el cuiner recorria per interpretar l'escultura com ara la la del gos negre que va inspirar un plat que té el pa com a gran protagonista:

"El gos és fidel, mai t'abandona, sempre és amb tu. Igual que el pa a les nostres taules. Durant molts segles, els humils a Europa menjaven en els seus dies dolents una mica de pa, i en els seus dies millors, un altre poc més de pa i si de cas una mica de formatge. i aquesta fidelitat , aquesta confiança és la que em transmet la meravellosa escultura de Miquel "ens explicava Jordi durant el sopar.

Així, es va servir un hot dog en un deliciós panet de crosta  finíssima i molla daurada per la presència intensa d'oli arbequinat. Obra dels forners Xavier i Tomàs Pàmies (Forn Sistaré, Reus), van portar també un pa de fogassa titànic en les dimensions i gloriós en el gust.

El pan del Forn Sistaré

Alguns plats van ser excel·lents, com la papada de porc monàrquica coronada per octòpodes potes o el tradicional Suquet de rap i les seves víctimes on Jordi va establir el paral·lelisme d'una elegant escultura felina -amb aire agressiu i dominant- i l'actitud reposada i territorial de el rap: bèstia abissal de boca enorme que engoleix tot el que travessa el seu territori de foscor. D'una banda un suquet d'escàndol, i tendresa extrema de col·làgens enganxosos d'una altra banda.

Una sopa completamente transparente servida en mesa en una pecera: la sopa mimética.

Altres meravelles van ser la sopa mimètica (transparent elixir de galeres, extreta seva essència durant hores a baixa temperatura per obtenir la més nítida de les cullerades que mai s'han servit en una peixera). O l'emblemàtica gàbia que a l'igual que l'escultura de Miquel, tanca un llibre que sembla voler enlairar obrint les seves ales-pàgina. El deure del comensal va ser destrossar la gàbia a cop de tenalla en mà i alliberar la mossegada del llibret de tonyina escabetxat amb gorgonzola i albergínia fumada.

Un rere l'altre van desfilar escultures i plats, i el sopar va acabar amb un debat animat sobre llenguatges estètics, gastronòmics i literaris. I la veritat és que aquella vetllada no va ser exactament un sopar, sinó una aventura.Va ser una vetllada que va ser molt més enllà del que es mastegava. Al febrer toca el torn de les lletres i la negror de l'ànima criminal al costat de l'autor Carlos Zanón

Galeria

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Web page addresses and email addresses turn into links automatically.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.