¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Gastronomía y arte: 6 cuadros para alimentar la vista
Oci.

Gastronomia i art: 6 quadres per alimentar la vista

Anna Torrents 29/04/2020

Picasso, Dalí o Magritte són alguns dels pintors moderns i contemporanis més vinculats a les arts culinàries. Seleccionem alguns dels seus quadres més icònics per explorar la relació d'aquests artistes amb la gastronomia.

Al llarg dels segles, les representacions d’allò comestible, ja sigui a través de natures mortes, retrats de personatges menjant o escenes de banquets, han mostrat la perícia tècnica dels pintors, al mateix temps que estaven carregades de simbolisme. En la pintura moderna i contemporània, a més, trobem molts artistes que utilitzen el menjar no només per representar, per exemple, la mortalitat humana, sinó també per riure’s dels totalitarismes, per desbancar l'art antic o per redescobrir la bellesa de la quotidianitat. Et deixem amb sis artistes i gastrònoms que relacionen com cap altre l'art amb l'acte de menjar.

1. Pablo Picasso i el sabor de la realitat: Nen amb llagosta (1941)

La relació de Pablo Picasso amb la gastronomia està present en bona part de la seva obra, que està plena d'estris culinaris, aliments i escenes que passen en una cuina. El menjar té també un paper reivindicatiu, com demostra la postura grotesca d'aquest nen que, en plena ocupació nazi de França, sosté un producte tan car com una llagosta com si fos un sonall. L'artista també va inspirar poemes gastronòmics com El passeig de Picasso, de Jacques Prévert, i va escriure textos amb sentències tan conegudes com la de “fixeu-vos, en aquesta natura morta he posat un manat de porros. Doncs bé: el que m'agradaria és que el meu llenç fes olor a porro”. Per una altra banda, és interessant ressaltar la influència del pintor en la cuina de Ferran Adrià, un xef que ha comparat el procés creatiu de Picasso amb la creativitat de la cuina contemporània.

Pablo Picasso y el sabor de lo real: Niño con langosta

© RMN-Grand Palais (Musée national Picasso-Paris) / Jean-Gilles Berizzi © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018.

2. Salvador Dalí i l'enigma total: La cistella de pa (1945)

“Cuinar i pintar són arts afins”, deia un convençut Salvador Dalí. El pintor surrealista, que de petit volia ser cuiner, va mostrar la seva passió gastronòmica en molts dels seus quadres. Fins i tot es va inspirar en alguns aliments per crear imatges icòniques: els seus famosos rellotges tous, per exemple, imiten formatges camembert fonent-se. Dalí, a més, va publicar llibres com Les dîners de Gala (Els sopars de Gala), amb receptes de plats exòtics i litografies amb els seus menjars favorits. Però, si hi ha un element clau en l'obra de pintor, aquest és sens dubte el pa. Símbol fonamental de la nutrició humana, protagonitza dues de les seves obres essencials: Panera del pa (1926) i La cistella de pa (1945). L'artista de Figueres deia que, si es comparen les dues obres amb cura, “es pot estudiar tota la història de la pintura, des de l’encant lineal del primitivisme fins a l’hiperesteticisme estereoscòpic”. Déu n’hi do.

Salvador Dalí y el enigma total: La cesta de pan

© Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2014.

3. René Magritte i el misteri de l'ordinari: El mag. Autoretrat amb quatre braços (1952)

René Magritte és el creador d'algunes de les imatges més conegudes de segle XX i el responsable que el concepte de “poma” estigui tan vinculat als ordinadors (és per la seva poma verda que Paul McCartney va nomenar a la seva companyia Apple Corps, nom que va inspirar Steve Jobs per crear Apple Computer). El pintor belga va tractar temes com la metamorfosi i la diferència entre realitat i obra, incidint en les incongruències creades per l'imaginari col·lectiu. Aquest interessant autoretrat, que recorda al també surrealista Max Ernst, mostra a l’artista amb aliments tan comuns com el pa, el vi i la carn, i té la particularitat de ser alhora estàtic i dinàmic, ja que els braços generen sensació de moviment. Un conflicte que agradava molt al belga, que defensava que tot el que veiem amaga sempre una altra cosa.

 René Magritte y el misterio de lo ordinario: El mago. Autorretrato con cuatro brazos (1952)

4. Antonio López i els aliments quotidians: El sopar (1971-1980)

Poques imatges representen tan bé la cultura de l'Espanya dels anys seixanta com el Conill escorxat sobre un plat Duralex d’Antonio López. Inspirat en els aliments quotidians, el pintor i escultor no només atorga protagonisme a ingredients tan comuns com els ous, la fruita o la carn, sinó que també ha convertit les seves neveres en una versió contemporània de la natura morta. La gastronomia és una part tan important de l'obra de López que el prestigiós director Víctor Erice va rodar un documental sobre com l'artista pintava el codonyer del seu jardí, titulat El sol del membrillo. La quotidianitat també és present en obres com El sopar, en la qual veiem la seva filla Carmencita i la seva dona Maria assegudes a la taula. Un quadre que va trigar gairebé deu anys en finalitzar i que conté collages en elements com el filet o la cadira, a més de referències a marques tan populars com Danone i Solares.

Antonio López y los alimentos cotidianos: La cena (1971-1980)

© Colección Carmen López. © Antonio López. VEGAP. Madrid, 2011.

5. Fernando Botero i la degustació del present: Dona menjant una banana (1982)

Natures mortes, pícnics a l'aire lliure, primers plans de taronges o llimones... el boterisme és un estil molt lligat a la gastronomia. El pintor colombià, que sempre ha defensat que ell no pinta gent grassa, sinó que treballa amb el volum, utilitza la gastronomia per jugar amb el color. D'aquesta manera, elements com fruites i sopes li permeten aconseguir les tonalitats cromàtiques més interessants. A més, Botero puntualitza que ell no retrata pomes sinó taronges i bananes, perquè aquestes són les fruites del tròpic. De fet, l'exaltació d’allò domèstic és una altra de les característiques de la seva obra, que aplica una deformació geomètrica a tot el que mostra. Bona mostra d'això és el quadre Dona menjant una banana, on Botero explora la relació entre vida i mort amb grans contrastos de color: els plàtans simbolitzen el passat, el present i el futur. I el que es menja la protagonista, és clar, és el present.

Fernando Botero y la degustación del presente: Mujer comiendo una banana (1982)

6. Tjalf Sparnay i la bellesa de l'ordinari: BMG Fried Egg (2013)

Megarrealisme i Tjalf Sparnay van de la mà. El pintor holandès converteix elements tan quotidians com llaunes de refresc, hamburgueses, pastissos i pots buits de quètxup en els protagonistes de la seva obra. Les grans dimensions dels seus quadres, a més, obliguen els espectadors a redescobrir l'essència i la bellesa d'aquests objectes quotidians, que apareixen en primer pla sense empremtes de pinzellades, gràcies a un procés que ens apropa encara més la fotografia. Els ous fregits són un dels seus plats fetitxes, als quals Sparnay, que també ha escrit poesia, compara amb un sol envoltat de núvols. L'artista, que no amaga les seves referències a Vermeer i Rembrandt, també assenyala que la seva obra aparentment optimista porta el vanitas a la modernitat, ressaltant la presència de la mort i de la vacuïtat de la vida en els seus quadres. El menjar com inici de decadència.

Tjalf Sparnay y la belleza de lo ordinario: BMG Fried Egg (2013) 

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Web page addresses and email addresses turn into links automatically.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.