¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Tendències.

Quatre tipus de videoclips gastronòmics

Gastronosfera15/04/2013

El videoclip és un gènere que s’ha convertit en fonamental per a la indústria musical. Un bon videoclip pot marcsar la diferència perquè un artista vengui més o menys còpies d’un àlbum. A mesura que la cuina s’ha anat incrustant a la societat de masses, amb la proliferació de programes on els cuiners són els protagonistes i amb fins i tot l’aparició de canals temàtics dedicats a la cuina, molts xefs han vist en aquest format una bona manera de donar a conèixer la seva “proposta”.

També els congressos gastronòmics han ajudat, ja que un vídeo de tres o quatre minuts és sempre una bona targeta de presentació per posar al principi d’una ponència i a més permet al cuiner estalviar-se parlar mentre es projecta, la qual cosa per als menys dotats per a la comunicació, i en són alguns, es'agraeix.

Per regla general aquests videos es poden encaixar en algun d’aquests quatre tipus. Els que ensenyen com és un dia “qualsevol” a tal o qual restaurant i que mostren tots els aspectes del servei, des de l’arribada de les mercaderies al matí, la feina a la cuina (la mise en place, que es diu), l’arribada dels clients, el servei pròpiament dit i acaben amb els cuiners netejant la cuina i apagant els llums. El segon tipus és el que se centra en el cuiner i la seva feina a la cuina. Normalment es mostra el xef “creant” un plat o un menú nou, treballant en equip, escoltant i donant ordres i explicacions i, sobretot, cuinant molt, per desmuntar aquesta falsa idea de què a determinats restaurants no es cuina. El tercer tipus és el que podríem anomenar reportatge-entrevista, en el qual en un format proper al documental el cuiner explica en primera persona “la seva cuina”, les seves motivacions i sobretot l’especial relació que manté amb els seus proveïdors. I l’últim i quart tipus és aquell que els cuiners i els restaurants realitzen quan volen comunicar un projecte, un menú o un esdeveniment molt específic i que solen ser els més conceptuals.

Veurem uns exemples. L’ordre en el qual els presento no és prevalent ni indica res. I són aquests deu, però podrien ser perfectament uns altres deu.

Grant Achatz. Next Restaurant. The Hunt

Grant Achatz té dos restaurants a Chicago. Alinea, considerat el setè millor restaurant del món i Next, un restaurant en el qual Achatz ofereix menús temàtics. Un restaurant curiós al qual s’accedeix no pel tradicional sistema de reserves, sinó comprant entrades, com si un anés al teatre o a un esdeveniment esportiu. Aquest video és el que va utilitzar per promocionar el seu menú dedicat a la caça. Una curiositat sobre Grant Achatz: fa uns anys va patir un càncer de llengua, del qual ja està recuperat, però que com es poden imaginar va posar en perill la seva carrera.

Javier Olleros. Culler de Pau. Culler de Pau. Compromís amb el producte

Javier Olleros és una de les noves promeses de la cuina gallega. Olleros explica el projecte que hi ha darrere del seu restaurant Culler de Pau i sobretot dóna veu a aquells que el proveeixen dels ingredients necessaris per dur-lo a terme.

Albert Raurich. Dos Palillos

Un video en el qual es mostren a la perfecció els dos ambients del restaurant i la seva inegable ànima japonesa.

[vimeo]http://vimeo.com/24219266[/vimeo]

Joan, Josep i Jordi Roca. El Celler de Can Roca. El somni

Un exemple de quin seria el quart tipus és el video que els germans Roca han fet per presentar el seu projecte El somni, una òpera gastronòmica en dotze actes (dotze plats) que interpretaran el pròxim 6 de maig a l’Arts Santa Mònica, en la qual intentaran explorar la transversalitat de l’art culinari i els límits de l’experiència gastronòmica.

Albert Adrià. 41º. 41º Experience

Pel mateix camí que els germans Roca ja fa un temps que transiten el menor dels Adrià i el seu 41º Experience que com el Next de Grant Achatz també funciona mitjançant l’adquisició d’entrades i dos passis. Un a les set de la tarda i un altre a les nou de la nit.

[vimeo]http://vimeo.com/51061020[/vimeo]

Ferran Adrià. elBulli. Disfrut-art

ElBulli pioner en tantes coses no podia ser aliè als videoclips gastronòmics. En aquest es pot veure alguns dels pares fundadors: Adrià, Xatruch i Castro.

[vimeo]http://vimeo.com/23952243[/vimeo]

Paco Pérez. Miramar. Miramar. Tarantino

Segurament Paco Pérez i els seus restaurant Miramar a Llançà (Girona) ofereixen, actualment, l’experiència més propera al que al seu dia va ser menjar a elBulli. Aquest video mostra Paco Pérez creant un plat conjuntament amb el seu equip. I sobretot cuinen... cuinen molt.

[vimeo]http://vimeo.com/60454315[/vimeo]

En el segon video, Paco Pérez cuina un plat que se li va ocórrer després d’haver vist la pel·lícula  Django desencadenado de Quentin Tarantino i que va batejar amb el cognom del director nordamericà.

[vimeo]http://vimeo.com/60442522[/vimeo]

Grant Achatz. Alinea. 24 hours at Alinea

Un resum en alguna cosa menys de tres minuts de tota una jornada de feina al restaurant insígnia de Grant Achatz.

Jiro Ono. Sukiyabashi Jiro. Jiro Dreams of Sushi

En una estació del metro de Tòquio oficia el que està considerat el millor sushi shokunin del món. Aquest minúscul restaurant, a penes una barra amb 22 places, té tres estrelles Michelin i la cosa funciona més o menys així: 20 niguiris, 30 minuts, 300 euros i no es pot pagar amb targeta de crèdit. Aquest no és exactament un video promocional del restaurant, sinó el tràiler d’un documental que es va fer sobre el mateix.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.