¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Tendències.

Les patates fregides o xips, un clàssic atemporal

José Cabello18/03/2014

Las patatas fritas o chips son uno de los aperitivos más populares y adictivos. Si son de bolsa, te contamos cuáles son las mejores y más saludables.

Chips

Les patates fregides, també conegudes com a xips, són un dels aperitius més populars, addictius i fàcils de preparar. De vegades, tan senzill com obrir una bossa que, encara que tenen una fama una miqueta dubtosa –sobretot a nivell nutricional i també gràcies a tots aquests sabors artificials que mai he comprovat que millorin l'original–, si estan ben elaborades es converteix en un autèntic luxe... a l'abast de molts. I a més, són “cruixents”, una d'aquestes paraules màgiques que sembla que eleven qualsevol plat només pronunciant el seu nom.

La curiosa història d'aquest producte data de 1853, quan George Crum, xef del restaurant Moon Lake Lodge’s de Saratoga Springs, a l'Estat de Nova York, fart de les reiterades protestes d'un client habitual, el nom del qual era Cornelios Vandervilt, que es queixava que les patates que li servien eren massa gruixudes, va decidir donar-li una lliçó i va preparar unes patates extraordinàriament fines, amb un punt cruixent que feia impossible punxar-les amb la forquilla i, a més, assaonades amb gran quantitat de sal. El resultat? Un èxit sorprenent, això de les textures sembla que ja feia furor en ple segle XIX, que va fer que Crum obrís el seu propi restaurant gràcies al que va batejar com les "Saratoga Xips”, un producte que no va parar de créixer, sobretot quan van començar a comercialitzar-se en paquets que els clients podien consumir fora del restaurant.

Actualment a Espanya existeixen nombroses marques dedicades a la fabricació de patates fregides, i encara que moltes han apostats per processos industrials on s'utilitza una matèria primera d'escassa qualitat –un tema especialment greu en el tema de l'oli– també comptem amb una bona selecció d'artesans, dels quals molts d'ells radiquen a Andalusia, l'obsessió dels quals és elaborar una patata fregida de la més alta qualitat.

Proceso de elaboración chips

Procés d'elaboració de les xips a San Nicasio.

És paradigmàtic el cas de San Nicasio, una empresa situada en Priego de Còrdova i que exporta les seves exquisides patates a mig món, inclòs Japó o Estats Units, venent-se en les millors botigues Gourmet. I tot es deu a la qualitat dels seus ingredients, com l'oli d'oliva verge extra de les almazaras de la subbética –un dels millors del món–, la sal rosa de l'Himàlaia –que és molt més saludable que la sal comuna–, i per descomptat les patates, que són sempre del mateix proveïdor i de la varietat “agra”, segons els experts, la ideal per fregir.

També és important la cura que tenen a l'hora de marcar la temperatura de l'oli durant la fritada, 145 ºC, un foc moderadament lent que assegura que l'oli no generi substàncies nocives durant el procés. Tot això fa possible que les patates San Nicasio es venguin també en farmàcies, i que tinguin un sabor realment exquisit, on la patata és la protagonista, sense excessos de sal o d'oli i una textura fina i cruixent que es manté en perfecte estat gràcies a que són envasades en atmosfera inert i en borses opaques que aguanten més de 70 kg. de pes.

Però a Andalusia també comptem amb d'altres marques, moltes d'elles molt locals, que ofereixen una patata fregida que és poc diferent de les quals podríem fer a casa, fetes amb cura i bona matèria primera. Les patates artesanes Ardales, "patates fregides de perol”, segons diu el seu envàs, en són un bon exemple. Elaborades al poble malagueny de Campillos són lleugerament més gruixudes i poden presumir d'autenticitat. El Tío de las Papas, també de Màlaga, concretament de Sierra de Yeguas, són tan naturals i trempades com el seu nom. Jaén, una província que, curiosament, destaca en aquest camp gràcies a marques com DeAlva, Santo Reino o Casa Paco, i totes elles magnífiques.

chips

Lamentablement, és impossible nomenar totes les patates fregides recomanables, però no vull deixar d'esmentar altres fabricants de la resta d'Espanya que dignifiquen aquest humil aperitiu, com Añavieja, de Soria, Sarriegui al País Basc, La Azucena a Madrid, J. García a Castelló, La Chinata (Plasencia) o les també excel·lents Bonilla a la Vista, elaborades a Arteijo (La Corunya) des de fa més de 80 anys, i l'“únic” secret de les quals és, segons ens explica Fernando Bonilla, “l'elecció d'una matèria primera bona, i fregir-les exclusivament amb oli d'oliva, i és clar, amb l'afecte que donen els anys, i el pas de generació en generació en la producció dels nostres productes". Una “senzilla” fórmula que no falla.

Finalment, per gaudir-les, res millor que com a aperitiu acompanyades de, segons els més clàssics –que últimament coincideixen amb els més moderns–, un vermut o una cervesa al costat d'uns musclos en escabetx, seitons en vinagre i unes olives... Però... quines són les teves favorites?

Text de José Cabello, director de Sobregustos Comunicación

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.