¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Tendències.

La Jeune Rue, un carrer gastronòmic per somniar a París

Carmen Rosa30/01/2015

"Sóc editor de llocs per viure i menjar, he tingut un somni humanista: donar millor de menjar als ciutadans a un preu just, perquè jo estimo París". Amb aquestes paraules donava el tret de sortida a principis de 2014 el projecte gastronòmic, cultural i urbanístic més ambiciós que la ciutat de la llum ha vist en els últims temps: Le Jeune Rue.

Aquesta "carrer jove" és un transatlàntic pilotat per un sol capità, el misteriós milionari Cédric Naudon, especialista en frases grandiloqüents i passats misteriosos. El seu pla: transformar per complet tres carrers del Haut Marais parisenc, amb la rue de Vertbois com a epicentre, mitjançant la compra de 36 locals que els millors dissenyadors d'interior del moment transformaran en restaurants, botigues gastronòmiques, galeries d'art, un mercat a l'aire lliure i fins a un cinema.

Els millors dissenyadors a la seva disposició

Jugar al Monopoly per a uns, revifar la cultura gastronòmica per altres, el cert és que el pla no va deixar indiferent a ningú des del moment mateix de la seva presentació. Per a l'ocasió, Naudon va arribar escortat per dissenyadors internacionals, entre ells tres espanyols, Patricia Urquiola, Jaume Hayón i Eugeni Quitllet, encarregats del restaurant italià, el club japonès i la botiga de formatges respectivament.

A prop dels seus locals hi haurà el restaurant de peix dels germans Campana, la peixateria i botiga de queviures de Tom Dixon, la taverna de street food coreana de Paola Navone i el restaurant informal d'Alessandro Mendini. Així fins a vint creadors lliurats a una causa comuna: transformar el barri en el racó més cool París. La localització ajuda -a dues passes de la Plaça de la República i del Canal Saint Martin-, però la forma no és res sense un bon fons i aquí és on Naudon crida a la revolució.

El "somni humanista" d'aquest "Gatsby modern", com l'anomenen els mitjans francesos, se sustenta sobre un trio d'asos: "produir millor, menjar millor, viure millor", és a dir, oferir als seus locals només productes frescos de qualitat i estacionals a un preu just.

Per assolir aquest repte, l'empresari ha entrenat a Le Sergent recruteur, el seu restaurant de l'Illa de Sant Lluís, que, amb l'ajuda del xef Antonin Bonnet, es va fer amb una estrella Michelin el 2013 als pocs mesos d'obrir les seves portes. Val la pena recordar on empresari i xef diuen haver trobat la inspiració definitiva per elaborar la filosofia que acompanya a la Jeune Rue: l'Asador Etxeberri, a Biscaia.

A la caça dels productors més exquisits de França

Mentre els futurs caps de les cuines de la Jeune Rue es preparen al Sergent, Naudon i Bonnet s'han dedicat a recórrer França de cap a cap, visitant als millors productors del país. Molts d'ells no van dubtar a donar suport a la visió sostenible i de respecte a la terra que abandera l'empresari, com el moliner i forner Roland Feuillas, gurú del pa 100% natural, el productor de tomàquets Éric Pédebas, o Perine i Charles Hervé-Gruyer, defensors de l'agricultura sostenible des de la seva granja de Normandia.

Així, els futurs menús es van anar omplint poc a poc d'exclusives matèries primeres com vedella i mel de maquis de Còrsega, porc basc kintoa, vaques de Normandia alimentades amb sidra, gra tradicional de l'Aude i el millor peix de les costes franceses. Menjars dels déus que Naudon insisteix a voler vendre a un preu just, tot i que encara sense especificar com.

Aquest problema, el de l'elevada despesa, ha soscavat l'optimisme inicial i també les arques. El colós sembla més complicat de construir del que el milionari esperava i a la web del projecte es pot comprovar que el calendari marcat a principis de 2014 no s'ha complert. Va prometre obrir els 36 locals abans del passat estiu i avui només estan oberts el restaurant argentí Anahi (49, rue de Volta), el coreà Ibaji (13, rue de Vertbois), disenyat per Paola Navone i l'italià Pan, sota aquestes linies (12, rue Martel), amb bones crítiques, això sí.

Naudon s'ha adonat que obrir un restaurant en un país on l'excel·lència gastronòmica és part de l'ADN nacional porta el seu temps, i obrir-ne una vintena molt més del que ell esperava. "Potser vaig ser massa ambiciós", va confessar el milionari que, segons L'Express, va posar els 30 milions d'euros inicials de la seva butxaca.

Aquesta xifra ha augmentat sens dubte en aquests mesos de retard i a banda de no comptar amb suport públic, La Jeune Rue ha perdut la seva principal font de crèdit, el BPI (Banc Públic d'Inversions), escèptic amb un home del que encara ningú en sap res. Les seves finances són un misteri, els seus coneixements gastronòmics pura intuïció i el carrer jove se li ha posat molt costa amunt. Caldrà esperar per comprovar si efectivament el seu somni s'ha convertit en malson o, per contra, aquest oasi de la bona taula pot renéixer canviant l'ostentació per efectivitat.

Fotos de La Jeune Rue

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.