¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Espinacas
Tendències.

Espinacs i bledes, nutritives i saboroses verdures d'hivern

Anna Tomàs23/02/2016

És a l'hivern quan els espinacs i les bledes estan de temporada, sent el millor moment per consumir-les, ja que és quan el seu sabor i propietats nutritives i vitamíniques estan en el seu màxim apogeu. Compartim un parell de saboroses receptes amb aquestes verdures.

Els moderns mètodes de cultiu i la facilitat per a la importació de productes alimentaris des de qualsevol punt de l'orbe possibiliten que trobem, en les nostres tendes i mercats, tot tipus de fruites i verdures en qualsevol època de l'any.

No obstant això, els qui som partidaris dels productes de proximitat i professem gran respecte a la temporalitat dels aliments, seguim preferint consumir fruites i verdures en la seva estació corresponent, quan el seu sabor i propietats nutritives i vitamíniques estan en el seu màxim apogeu.

L'hivern és època de bones verdures. Card, carxofa, escarola, endívia o la col i la seva llarga família, coliflor, tots els tipus de bròcoli o col de Brussel·les. Si atenem al significat de la paraula verdura, segons el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua una de les seves accepcions és “hortalissa, especialment la de fulles verdes”. Doncs bé, dos són les verdures d'hivern que fan honor al seu nom per la intensitat del seu color: els espinacs i les bledes.

Espinacs, de Pèrsia a Al-Andalus

L'origen dels espinacs no està molt ben documentat, però tot apunta a que el seu cultiu es va iniciar a la zona de Pèrsia i a que van arribar a Europa amb els àrabs, que la van introduir a Al-Andalus cap al segle XI. L'agrònom Ibn al-Awwam (Yahyà b. Muhammad Ibn al-Awwam, natural de Sevilla, segles XII-XIII), autor del reconegut Llibre d'Agricultura, les esmenta en els seus escrits de principis del segle XIII. Un parell de segles més tard el seu cultiu es va expandir per Europa.

Deixant de costat els contes de Popeye, està comprovat que durant la Primera Guerra Mundial era costum entre els soldats francesos beure vi amb suc d'espinac per combatre el cansament o la feblesa, en creure que l'alt contingut de clorofil·la d'aquest vegetal ajudava a recuperar ràpidament les forces.

La veritat és que els espinacs són un dels aliments més rics en vitamina A, la qual cosa els fa recomanables per prevenir malalties oculars i enfortir el sistema immunitari. També en vitamina B9 o àcid fòlic, per la qual cosa s'aconsella el seu consum a les dones embarassades o en període de lactància.

El seu elevat contingut en vitamina K les fa beneficioses per a la correcta coagulació de la sang i per al metabolisme ossi. A més, el seu baix contingut en calories permet incloure-les en les dietes que pretenen baixar pes, sense oblidar mai la recomanació de consultar a un metge o un nutricionista abans d'iniciar una dieta d’aprimament per la nostra pròpia iniciativa.

Bledes, aliment neolític

Les bledes han estat utilitzades com a aliment per a animals i humans des del període Neolític, aprofitant tant les seves fulles com les seves arrels. El seu origen sembla estar situat a la zona mediterrània i, durant l'antiguitat, era ingredient usual en els plats d'Egipte, l'antiga Grècia, Roma i, més endavant, a tot el món àrab. Van ser aquests últims els qui van començar el seu cultiu de forma habitual per aprofitar les seves propietats medicinals i terapèutiques.

Amb el pas dels segles el consum de les bledes es va reduir a les persones d'escàs poder econòmic i a la seva utilització com a farratge per a animals. Durant el segle XIX va deixar de consumir-se la seva arrel, que era usada únicament per a la producció de sucre o l’extracció d'alcohol. Més endavant, durant el passat segle, el consum de bledes es va fer habitual en la majoria de llars dels països mediterranis passant a convertir-se, al costat dels espinacs, en dues verdures fonamentals per mantenir unes dietes sanes.

Les bledes són molt riques en Vitamina A, important per mantenir la pell sana, bona visió, el cabell saludable i amb propietats antioxidants, per la qual cosa protegeix davant els radicals lliures, les infeccions i les malalties degeneratives. Així mateix contenen grans quantitats de folats, que col·laboren en la formació dels glòbuls vermells i blancs i els anticossos del sistema immunitari.

Quant als minerals, aporten quantitats considerables de potassi, important per cuidar els músculs i el sistema nerviós; magnesi, que afavoreix el trànsit intestinal; ferro, que combat l'anèmia i participa en la producció d'hemoglobina i iode, imprescindible per contribuir al bon funcionament de la glàndula tiroïdal.

Dues receptes amb espinacs i bledes

ARRÒS DE BLEDES

La següent recepta, amb l'arròs i les bledes com a ingredients principals, és de consum habitual al bonic poble de Xulella, a la comarca dels Serrans, València, on acostumen a preparar-lo caldós.

Ingredients (per a 4 persones):

  • - 400 grams de bledes
  • - 1 ceba
  • - 2 o 3 tomàquets segons grandària
  • - 250 grams de mongetes seques
  • - 1 os petit de pernil serrà
  • - 3 tasses d'arròs
  • - Oli d’oliva
  • - Sal
  • - 1 polsim de menta seca mòlta

Preparació:

- La nit anterior a la preparació de l'arròs posarem les mongetes en remull i les deixarem fins a iniciar la preparació del plat.

- Netegem bé les bledes, les escorrem i les tallem en trossos petits. Reservem.

- En una paella amb una mica d'oli preparem un sofregit amb la ceba tallada en trossos petits o rallada, segons preferències. Quan estigui lleugerament transparent, afegim el tomàquet rallat i acabem el sofregit. Reservem.

- Rentem i escorrem les mongetes que havíem posat en remull.

- En una cassola amb l'aigua necessària tirem les mongetes, les bledes, l'os de pernil i el sofregit que hem preparat anteriorment. Ho posem a coure fins que les mongetes estiguin gairebé al punt. En aquest moment incorporem l'arròs i la menta seca mòlta.

- Deixem coure a foc viu durant uns quinze minuts fins que l'arròs estigui al punt, comprovant la quantitat d'aigua perquè quedi caldós i rectificant de sal si és necessari.

ESPINACS A LA GENOVESA

Els plats amb espinacs com a ingredient principal formen part de la dieta de tots els països riberencs del Mediterrani, com Itàlia, d'on procedeix aquesta recepta extreta del llibre, La cullera de plata d'Ed. Phaidon, un extens compendi del bo i millor de la cuina italiana.

Ingredients (per a 4 persones):

  • - 1 quilo d'espinacs
  • - 4 anxoves en sal netes i en filets
  • - 50 grams de panses sultanes
  • - 50 grams de pinyons
  • - 4 cullerades d'oli d'oliva
  • - Julivert picat
  • - Sal
  • - Pebre

Preparació:

- Rentem bé les anxoves i les filetegem. Per a fer-ho els tallem el cap i la cua i pressionem amb el polze al llarg de l'espina dorsal, els donem la volta i retirem l'espina. Assequem bé els filets i els reservem. Encara que és millor utilitzar anxoves en sal, també pot fer-se la recepta amb filets d'anxova en conserva de bona qualitat.

- Posem les panses en un bol, les cobrim amb aigua calenta i les deixem en remull.

- Rentem bé els espinacs i els coem durant uns cinc minuts, fins que estiguin tendres, utilitzant només l'aigua que retinguin les fulles després de rentar-les.

- Mentre es couen els espinacs, piquem les anxoves.

- Quan els espinacs estan cuits, els escorrem pressionant-los perquè deixin anar l'excés de líquid.

- Escalfem l'oli en una cassola, tirem les anxoves, els espinacs i el julivert i ho barregem tot bé. Hi agreguem els pinyons.

- Escorrem bé les panses i les incorporem a la cassola. Salpebrem al gust i prosseguim la cocció durant uns deu minuts més.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.