¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Membrillo
Tendències.

Codony: fruita o llaminadura? 2 receptes molt fàcils amb codony

Anna Tomàs01/02/2016

El codony és una fruita, però a causa del seu sabor amarg normalment es consumeix cuit. Compartim una mica d'història d'aquesta fruita i un parell de receptes, una dolça i altra salada.

Que el codony és una fruita està fora de qualsevol dubte. S'obté del codonyer, un arbre que encara es troba en molts jardins del sud de la península per les seves propietats decoratives, ja que produeix moltes flors i és molt aromàtic. Però el codony mai, o gairebé mai, es consumeix cru, com a fruita, degut a que el seu sabor és molt amarg. Per això cal coure’l o fornejar-lo i clar, ja que ens hi posem, el costum imposa endolcir-ho abundantment per la qual cosa, amb els segles, s'ha convertit en una llaminadura dolça per a esmorzars, berenars o postres.

De Pèrsia a Nostradamus

El codony és originari de l'antiga Pèrsia. Ja es recol·lectava en el període mesopotàmic i sembla ser que el seu cultiu en aquelles terres és anterior, fins i tot, al de la poma. De les guerres amb els perses, a més de moltes altres coses, els grecs es van endur de tornada cap a les seves ciutats els codonys. Allà van començar a conrear-los i van aconseguir gran popularitat, tanta que el codonyer estava consagrat a Afrodita, deessa de l'amor i la fecunditat. L'historiador i assagista Plutarc, que va viure en l'Antiga Grècia entre els anys 46 i 120 de la nostra era, indica en algun dels seus escrits que les núvies gregues de l'època mossegaven un codony abans d'entrar a la cambra nupcial, per oferir als seus esposos un petó perfumat.

En qualsevol cas, els codonys conreats a Creta van aconseguir gran fama, especialment els produïts a la ciutat de Cydon. Per aquest motiu el nom científic del codony és Cydonia oblonga. Les transaccions comercials entre grecs i romans van portar el codony fins a Roma. I com els romans no podien ser menys que els grecs en temes de divinitats, la deessa Venus apareix freqüentment representada amb un codony a la seva mà dreta. Va ser a Roma, allà pel segle quart, on es van començar a coure tires de codony en mel per obtenir una pasta que menjaven untant-la en pa. Uns tres segles més tard es troben referències a gelees preparades amb suc de codony i mel.

Durant l'Edat Mitjana els dolços a base de codony ocupaven un lloc destacat en els banquets de la noblesa. Carlemany va ordenar plantar arbres de codony en tots els jardins de la cort. Nostradamus, per la seva banda, entre profecia i profecia va trobar temps per escriure receptes de compota de codony. En elles criticava als cuiners de l'època que pelaven la fruita abans de coure-la afirmant que, amb això, perdien gran part de l'aroma que la pell proporcionava al producte final.

Des de llavors, el codony s'ha conreat de forma continuada a les zones rurals per la seva bona conservació, el seu alt poder energètic i la facilitat per cuinar-lo en forma de dolç.

Propietats del codony

Quan adquirim codonys, hem de comprovar que estiguin madurs, però sense que cedeixin a la pressió dels dits i també que no tinguin cops. Les petites taques marrons que acostumen a tenir, com succeeix amb els plàtans, són naturals i no han d'importar-nos. Podrem mantenir-los en el frigorífic un parell de setmanes, però és important que els emboliquem en paper de cuina i els col·loquem de manera que no es toquin uns amb altres.

El codony aporta vitamines A, B1, B2, B3 i C, a més de minerals com el sodi, potassi, magnesi, fòsfor, calci i ferro. El seu consum ajuda a mantenir bona salut cardiovascular i té propietats astringents, antisèptiques i cicatritzants.

2 receptes amb codony, salades o dolces

Encara que el codony acostuma a consumir-se en dolços, pastissos o gelatines, també resulta molt saborós com a ingredient de plats salats o com a acompanyant de carns i rostits. Amb la primera de les dues receptes següents podem preparar dolç de codony que constituirà unes postres d'allò més apetibles. Però, a més, podrem utilitzar-lo com a ingredient d'una original i saborosa amanida amb peres, nous i formatge de cabra.

DOLÇ DE CODONY

La siguiente receta para preparar dulce de membrillo es típica de muchas zonas de La Mancha. Dada su buena conservación durante un mes, más o menos, se acostumbra a preparar en cantidades que permitan ir consumiéndolo durante ese tiempo. En esa zona de España se consume en bocadillo a la hora de la merienda o como postre, acompañado de un trozo de buen queso manchego curado.

Ingredients (per preparar el dolç en quantitat que permeti guardar-lo i anar consumint-lo)

  • - 2 quilos de codonys
  • - Sucre blanc (segons el pes del puré de codony)
  • - Mantega (només per greixar la font en la qual dipositarem el dolç)

Preparació:

- Pelem els codonys i els traiem les llavors. A continuació piquem les polpes en trossos petits.

- Posem la polpa dels codonys dins una olla amb una mica menys d'un quart de litre d'aigua i ho fem bullir. Quan comenci a bullir, baixem el foc, tapem l'olla i mantenim la cocció uns trenta minuts.

- Passada la mitja hora, traiem el puré resultant del foc, esperem a que es refredi una mica i ho passem per un colador per eliminar els grumolls.

- Pesem el puré obtingut. Tornem a posar-lo en la mateixa olla de la cocció i li incorporem 250 grams de sucre per cada mig quilo de polpa de codony. Removem bé i cuinem la mescla a foc lent durant 45 minuts sense tapar i removent ocasionalment perquè no s’enganxi.

- Mentre es va coent la mescla, greixem amb una mica de mantega una font de les que usem habitualment per fornejar, només per evitar que s’enganxi el dolç de codony.

- En acabar la cocció, aboquem la mescla dins la font distribuint-la de manera uniforme. L'ideal és que la grandària de la font permeti que la mescla aconsegueixi una altura de 2,5 a 3 centímetres.

- Deixem refredar el dolç de codony i, quan ja estigui fred, el tallem en quadrats. Podem embolicar-los en paper anti-greix o guardar-los en una llauna amb tanca hermètica i es conservaran sense problemes durant un mes, aproximadament.

AMANIDA DE PERA, CODONY, NOUS I FORMATGE DE CABRA

Es tracta d'una amanida lleugera que aprofita les fruites hivernals i en la qual contrasta el sabor dolç del codony amb la textura de la pera i la cremositat del formatge de cabra calent.

Ingredients (per a 2 persones):

  • - 300 grams d'enciams variats
  • - 100 grams de dolç de codony
  • - 2 peres
  • - 50 grams de nous
  • - 150 grams de formatge de cabra tipus “rulo”
  • - Oli d'oliva
  • - Vinagre balsàmic
  • - Sal
  • - Pebre

Preparació:

- Aquesta amanida resulta més apetitosa amb diferents tipus d'enciams i verdures del temps, com escarola, fulles d'espinac, col llombarda, fulla de roure, ruca, etc., que rentarem bé i escorrerem amb una centrifugadora d'amanides o amb paper de cuina perquè no quedin humides. També pot utilitzar-se algun paquet d'amanida variada de bona qualitat, ja tallada i rentada, de les que trobem a les botigues.

- Segons el nostre gust, piquem les nous amb ajuda d'una batedora o les trenquem a mà perquè els trossos resultants siguin més grans. Reservem.

- Tallem el dolç de codony en cubs petits.

- Rentem bé les peres i, sense treure’ls la pell, les tallem en rodanxes no gaire gruixudes de les quals, un cop tallades, eliminem el cor.

- Repartim les fulles d'enciam formant una capa sobre un plat ample per a cada comensal. Escampem per damunt els trossos de nous, les rodanxes de pera i els cubs de dolç de codony. Amanim al gust amb oli d'oliva verge, sal i pebre.

- Mentre preparem l'amanida, tallem el formatge de cabra en rodanxes i les escalfem en una planxa, donant-les la volta ràpidament perquè s'escalfin sense arribar a fondre's.

- Col·loquem les rodanxes de formatge calent sobre el jaç d'amanida, les amanim amb unes gotes de vinagre balsàmic i ja està a punt per menjar.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.