¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Cercador de Restaurants

Nomads’ Corner
De Tapas. Nomads’ Corner.
Urbanización Riumar 3 B, 10B Deltebre.(Tarragona) Tel: 673 761 316 / 658 235 811

Nomads’ Corner, cuina cosmopolita especialitzada en fumats

Cristina Valls11/09/2019
Els Estats Units, el Japó, l’Índia… Els seus plats porten l’esperit de molts llocs del món i inspirats en viatges fan experimentar el client. El paladar esdevé l’eina per poder fer-ho i la curiositat és la via per poder garantir una bona experiència. Així es podria descriure la cuina que en Marc Tanco i la Beatriz Entreaigües han volgut oferir a Nomads’ Corner, un nou restaurant ubicat a la Urbanització Riumar de Deltebre (Tarragona). Està especialitzat en fumats, productes de qualitat i molts d’ecològics. També hi ha opcions lliures de làctics i veganes. Són d’allò més populars la Brava, una gran patata amb un tall peculiar, o l’entrepà de carn d’ànec esmicolada a l’estil Pequín amb salsa hoi-sin casolana i crudités.

Amb tan sols cinc mesos aproximadament, el Marc Tanco i la Beatriz Entreaigües s’han fet un nom a la zona. S’han atrevit a donar una passa endavant i obrir el seu propi restaurant. Tots dos es reparteixen cuina i sala i, tant un com l’altre, es consideren nòmades. “He viatjat per molts continents. La nostra cuina és més pròpia dels Estats Units i l’Àsia. Vaig estar vivint als Estats Units i a l’Índia, per estudis i voluntariat. Vaig intentar absorbir tot el que vaig poder i traslladar-ho a la nostra cuina”, inicia conversa la Beatriz. El Marc ha viatjat més aviat a través de la cuina, es coneix molt bé Europa i va viure una temporada a Alemanya. “De restaurants de cuina catalana n’he visitat ben pocs, el meu estil és més proper a l’asiàtic, al Japó més concretament”, indica ell.

La decisió de voler obrir un negoci a Deltebre va sorgir perquè hi van veure una oportunitat de negoci, coneixien la zona i hi tenen família. Tot i que es van conèixer a Barcelona gràcies a la cuina, el fet de voler obrir un negoci pel seu compte es va imposar com a un somni compartit que havia de fer-se realitat tard o d’hora. “Mai hem descartat obrir un negoci a l’estranger en el futur. Volem que això ens surti molt bé i estem segurs que seguirem tombant. L’esforç de generar aquesta infraestructura és brutal, però esdevé tot un premi. Hem generat clientela fixa que respecta la nostra cuina i vol aprendre, fins i tot ens recomana a amics i coneguts seus. Estem tenint una molt bona experiència”, explica la parella.

De fet, el 95% del seu públic és local, porta tota la vida a la zona i busca altres opcions culinàries, tot defugint l’arròs, els musclos i les anques de granota. “Oferim quelcom diferent. L’estiu aquí tothom treballa, però a l’hivern ningú és obert. Nosaltres sí. Som a deu minuts del poble i, a més, cada cop hi ha més gent que viu a prop de la costa, a banda de turistes, és clar”, asseguren.

Menjar-se el món

La filosofia a Nomads’ Corner és crear una cuina cosmopolita i, especialment, dinàmica. Volen anar incorporant plats nous i fer evolucionar molts que ja hi ha a la carta. “El que intentem fer aquí és menjar-nos el món, intentant fer servir els productes més propers possible. Tenim un entrepà, ‘Pato Pequín’, però el fem amb ànec d’aquí. D’altra banda, la nostra especialitat com a ‘smokehouse’ és que a la gran majoria dels nostres plats són fumats al nostre fumador americà”, diuen els emprenedors.

El model de negoci es vol apropar a una mena de ‘gastrobar’, amb la peculiaritat de la cuina amb fum. Així doncs, les croquetes de vaca vella, en comptes de fer-les al forn rostides, les fan dins el fumador. I és que fumen tant productes convencionals com d’altres que no ho són tant: des d’unes costelles típiques de porc o vedella fins a la nata que acompanya el brownie de les postres. No toquen ni forn ni brasa. A l’hora de servir, també intenten que l’oferta de tots els plats sigui per compartir, malgrat que també hi ha opcions de plats individuals.

Un tret característic a Nomads’ Corner és que mai compren res ja fet. L’únic, en tot cas, és el pa –procedent d’un obrador artesà–, i el ketxup. “Treballem amb productes ecològics i de proximitat. És una gran inversió, però val la pena”, aporten. De fet, es poden tastar productos de molta qualitat per un tiquet força assequible. Vint-i-dos euros per persona i, segons la tria de vi, pot oscil·lar. No obstant això, el preu màxim per persona pot arribar als cinquanta euros.

L’elaboració pròpia també és una marca de la casa, ja que molts dels productes els fan ells. Com ara salses o altres productes com el bacó. “També comprem formatge sense fumar. En aquest cas, tenim un fumador per fumar en fred i un altre per a productes en calent”, especifica Entreaigües.

Una altra de les màximes de la cuina al restaurant és que empren també molts potenciadors de gust naturals. “A la cuina asiàtica, en general, els fan servir molt. A la nostra cuina és habitual que utilitzem un extracte de shiitake natural, en pols (seria la salsa de peix). La gent nota que el producte és més bo. Al cap i a la fi, consisteix a jugar amb espècies d’altres països, fer combinacions”, diu el Marc Tanco. 

Dimarts mexicans i suggeriments

L’estructura de la carta incorpora també suggeriments setmanals, que funcionen força bé. En molts casos, acaben incorporant-se a la carta. Recentment, han estat provant amb un entrepà de pollastre amb pinya i curri fet al fumador. Els suggeriments estimulen molt la clientela habitual. “A les especificacions de la carta, hem volgut explicar tot pel seu nom, res de noms estranys. Si volem referir-nos als ‘totopos’, els anomenem ‘nachos’, perquè tinguin una referència més genèrica. Hem volgut fer una carta breu i clara”, aporta Beatriz Entreaigües.

Els dimarts a la nit fan una nit temàtica, influenciada per la cuina mexicana. ‘La noche de los tacos’ es veu reformulada: en comptes de cuina amb olla o rostits, el fumador entra en acció. “Recentment, hem fet uns ‘tacos’ de galta vedella, com si fos la ‘cochinita pibill’. En diem la ‘galteta pibil’ ”, acoten.

És hora de la degustació

Comencem l’experiència gastronòmica amb la Brava, una singular patata brava assaonada amb una barreja de sal, pebre, romaní i farigola. La seva peculiaritat és el seu tall –d’estil japonès–, perquè en té prop de 80 a cada banda. La patata allargada sembla un acordió. El propi tall proporciona consistències diferents. “És a dir, quan es fregeix la patata, que no s’obre del tot, aconseguim que quedi cruixent per fora i tova i melosa per dins”, descriuen. Pel que fa a les salses que les acompanyen, les fan ells també. La salsa brava té més de 35 ingredients, set dels quals són xilis diferents de sis parts del món. Un d’aquests, de fet, és un dels més picants que existeix al món. També hi ha allioli. “El fumem durant moltes hores a baixa temperatura. Per això té aquesta densitat”, explica Entreaigües.

La forma de tallar la patata brava va sorgir tot fent proves. “No vam pensar que quedés així. És un dels entrants estrella”, reconeix en Marc Tanco.  Els següents entrants són el ‘croquetón’ de 100 grams de vaca vella madurada i les aletes de pollastre de corral fregides a l’estil asiàtic, excel·lents per anar obrint la gana. En primer lloc, el ‘croquetón’ es tracta d’un tipus de carn ecològica, no porta cap làctic i la beixamel l’elaboren a partir del mateix col·lagen de la carn. “A sobre, porta una maionesa de cítrics que fem nosaltres. També porta farigola, llimona, llima, lemon grass i citronel∙la”, enumeren.

Pel que fa a les aletes de pollastre, les marinen durant 24 hores amb una barreja d’espècies d’estil asiàtic. Porta xili, all, soja, salsa de peix en pols (shiitake). Les cuinen durant tres hores a 105 graus al fumador i, a l’hora de servir, li donen un tomb a la fregidora. “Tot seguit, li afegim un glacejat de salsa teriyaki elaborada a partir de soja i mel”, informen. Amb aquesta mena d’entrants, es gaudeix molt més menjant amb les mans. És gustós i té un toc dolç molt bo.  

És el torn de l’entrepà de carn d’ànec esmicolada a l’estil Pequín amb salsa hoi-sin casolana acompanyada de crudités. És una bona elecció. A la vista una s’espera una carn un pèl més aspra, però és tot el contrari: es desfà a la boca. “Amb les espècies i marinada a l’estil Pequín, col·loquem la carn al fumador unes sis hores i fem un ‘pulled pork’, una mena de barbacoa pròpia dels Estats Units. Arriba un punt en què la carn està tan melosa que es desfà. Ho acompanyem tot amb verdures crues. També porta una salsa hoi-sin, que fem nosaltres. És una mena de salsa barbacoa en mode asiàtic”, continua en Marc Tanco.

La costella de vaca vella madurada és la següent elaboració, també molt interessant. El seu estil és totalment americà, texà més concretament. El serveixen amb patates, tallades a mà. “També incloem la nostra salsa barbacoa. Pel que fa al guarniment –que potencia el gust–, a la costella li afegim sal, pebre i un granulat de bonítol en pols, que és la base de la sopa de miso”, afegeix Tanco. 

I arriba el torn de les postres! Per coronar l’àpat tenim a l’abast un cafè irlandès (el Nomads), un brownie amb nata fumada i un cigaló de licor d’arròs del Delta. El cafè, inclòs a la carta, ha d’evolucionar molt més, segons els seus creadors. “En aquest cas, l’hem fumat amb un rom, cafè del segell Saula i hem afegit nata fumada. La idea final seria fer-ho amb un escocès fumat. Fumar el cafè amb romaní i, per damunt, nata fumada. És a dir, tres fases de fumat”, resumeix per la seva banda la Beatriz Entreaigües. Té un aroma singular i la nata és el punt sorpresa del beuratge, ja que viatja per nas i paladar amb molta gràcia.

Pel que fa al brownie, porta sal i pebre. La sal que hi ha a sobre de la nata és carbònica, una barreja de sal i carbó vegetal. La missió d’aquestes postres ha estat elaborar un joc de salats i dolços. “La nata ja la fem poc dolça, perquè el brownie ja sol ser molt dolç i li donem el toc fumat amb la nata. Volem que hi hagi molts contrastos”, diu Entreaigües. I han encertat. Per acabar, el cigaló. “A Barcelona tothom fa un cigaló de Bailey’s. Doncs ja que som al Delta el fem diferent, i no podia mancar l’arròs. El fem a la coctelera, on el licor d’arròs emulsiona amb tot el cafè i el seu greix”, posen el punt final els dos joves.

Fotos: Xavi Jurio.

  • Nomads’ Corner
  • Nomads’ Corner
  • Nomads’ Corner
  • Nomads’ Corner
  • Nomads’ Corner
  • Nomads’ Corner
  • Nomads’ Corner
  • Nomads’ Corner
  • Nomads’ Corner
  • Nomads’ Corner
  • Nomads’ Corner
  • Nomads’ Corner

Altres sugerencies

  • Gula Bar
    Carrer del Dr. Rizal, 20, Barcelona
  • Can Kiku
    Can Kiku
    Carrer Major, 10-12, Sant Feliu de Guíxols
  • Viva Tapas Bar
    Viva Tapas Bar
    Carrer de Sant Tomàs, 18, Valencia

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.