¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Toda la verdad sobre los mitos de la cocina italiana
Propostes Gastronòmiques.

Tota la veritat sobre els mites de la cuina italiana

Inboga04/10/2018

La cuina italiana és una de les més consumides, valorades i també reinterpretades del receptari mundial. Per això hi ha molts mites quant a alguns dels seus ingredients i elaboracions.

Nosaltres en posem les mans al cap si a una paella li afegeixen xoríç o si en un gaspatxo el tomàquet no és l’ingredient principal. Doncs el mateix els passa als italians amb la carbonara amb nata i bacó i la pizza hawaiana. Segueix llegint i descobreix totes les veritats i les mentides d’aquesta cuina tradicional.

  • 1. La tradicional carbonara:

  •  

Sabies que l’autèntica carbonara no porta nata ni bacó? És una de les interpretacions més equivocades que s’ha fet d’aquesta salsa. L’autèntica recepta prové de Roma i està feta amb el rovell de l’ou, formatge pecorino romà (curat d’ovella), guanciale (un embotit típic italià elaborat amb porc) i pebre negre. La que nosaltres cuinem és un invent americà, segurament pel bacó, més que per una altra cosa.

  • 2. La típica bolonyesa:

  •  

De la mateixa manera que passa amb la carbonara, la salsa bolonyesa amb carn picada i tomàquet fregit és una reinterpretació de l’original que es prepara amb carn de vedella picada a mà, tomàquet triturat, verdures, una mica de llet, vi i tres hores de forn o de cocció a foc molt lent perquè la salsa quedi perfecta. Aquest guisat s’anomena ragú. A més, tampoc és la salsa que acompanya els spaghetti, sinó que es menja amb macarrons o gnocchi.

  • 3. Formatge però no per a tot:

  •  

És un ingredient molt usat en la cuina italiana, sobretot les varietats del parmesà i pecorino. Pizzes, risottos, salses i sobretot pasta… Totes aquestes elaboracions se solen acompanyar amb un recipient ple de formatge perquè cadascú se serveixi al gust. Però això s’ha d’agafar amb les pinces. Formatge sí, però no a tot arreu perquè per exemple, què passaria si l’afegíssim als spaghetti frutti di mare? Directament ens carregaríem el plat.

  • 4. La pizza amb fruita no és pizza:

  •  

  •  

Hi ha moltes i boníssimes varietats de pizza de recepta 100% italiana com per a demanar la famosa hawaiana o pizza amb pinya. Aquesta combinació, els napolitans no la consideren una varietat per tant, si la vols menjar en un italià de veritat, no la trobaràs en la seva carta.

  • 5. L'autèntic risotto:

  •  

Tots coneixem la recepta d’arròs d’origen italià que es cuina amb nata perquè queda aquella textura particular. Doncs és una greu errada perquè el risotto italià es prepara amb mantega, brou, formatge parmesà i arròs, La textura que tant agrada d’aquest plat s’aconsegueix remenant de forma continuada l’arròs durant la seva cocció i afegint el brou de mica en mica. Per acabar, en aquesta ocasió sí, se li posa el formatge parmesà i llest.

  •  
  • 6. Aigua i sal sense oli:

  •  

  • 7. Pasta “al dente”:

Som propensos a cuinar la pasta afegint-li l’aigua raig d’oli i una fulla de llorer. Errada. La pasta està pensada per consumir al moment en què s’acaba de cuinar per tant, l’oli no és necessari. A més, aquest ingredient pot crear una capa que impedeixi que la pasta agafi el gust autèntic de la salsa amb la qual es vagi a menjar. El que sí que es recomana és coure-la en una olla gran perquè tingui espai suficient durant la cocció i no s’enganxi. En cas que es vulgui deixar per a un altre dia, és suficient amb escalfar-la en una paella, aquest cop sí, amb un rajolí d’oli. Aquesta pràctica a Itàlia es coneix com a “riscaldata” (reescalfada).

  •  

  •  

Hi ha molts mites quant a aquesta idea però realment cada pasta té un punt de cocció, per això, l’ideal és conèixer el tipus amb què s’està cuinant i donar-li el temps necessari. Això depèn de la grossor i de la varietat de blat. De fet, els italians estan acostumats a menjar-la amb menys temps de cocció que a Espanya. Perquè per a ells, una pasta passada és com per a nosaltres un arròs passat, no es pot menjar. En aquest aspecte tampoc s’ha de fer cas del famós mite de tirar la pasta sobre una rajola de la cuina per saber si està cuita o no. El que cal fer és provar-la.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.