¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Sopas marineras malagueñas
Propostes Gastronòmiques.

Sopes marineres malaguenyes, el gust del mar

Arantxa López17/04/2018

Des de fa milers d'anys, l'home ha utilitzat el mar com a font d'aliment. Peixos, mariscs, mol·luscs, cefalòpodes... La riquesa del mar és gairebé inabastable, gairebé 29.000 espècies de les quals solament coneixem en llotges i restaurants uns centenars.

El peix és un aliment que es digereix de forma fàcil i que té poques calories. Ric en vitamines, proteïnes, aminoàcids i amb un valor nutritiu molt alt. A les zones costaneres, el receptari mariner és molt abundant, destacant els guisats i les sopes, molts d'ells rescatats de les cuines d'alta mar, on sempre s'han guisat plats que reposessin el cos abans i després de les dures feines que suposen la pesca d'altura.

A Màlaga tenim una sèrie de plats molt arrelats a la cultura del mar. No és d'estranyar que el ''pescaíto frito'' i els ''espetos'' tinguin fama mundial, ja que el Mar d'Alborán ens dóna matèries primeres d'una excel·lent qualitat. Però la cuina marinera malaguenya va molt més enllà d'aquests dos menjars.

''Gazpachuelo''

Sens dubte, un dels plats més populars de la cuina malaguenya. El ''gazpachuelo'' és un plat d'origen humil que avui fa les delícies dels paladars més sibarites. Antany era un plat que s'elaborava a les cases per reciclar sobres. Els ingredients per elaborar-lo són molt senzills, potser el més complicat per als profans en la matèria de cuinar sigui no tallar la maionesa.

Per fer-lo necessitarem mig quilo de patates, una cambra de peix blanc i gambes, un ou, oli d'oliva verge extra i vinagre i sal al gust.

El primer serà posar a bullir les patates, les gambes i el peix. Una vegada cuits, traiem i deixem refredar el brou. Mentrestant, fem la maionesa amb l'ou, l'oli d'oliva verge extra, el vinagre i la sal. La maionesa la posarem al brou en fred sense deixar de remoure, així evitarem que es talli. Afegim les patates, el peix i les gambes i ho escalfem tot sense que bulli i a foc lent perquè la maionesa no es talli i puguem gaudir d'aquesta gran sopa.

El ''gazpachuelo'' té tantes variants com a gustos, per això hi ha qui li tira un grapat d'arròs o qui utilitza escamarlans per elevar la seva categoria. 

''Caldillo de pintarroja''

Una sopa molt popular entre els malaguenys que té el seu origen en els bars dels barris de pescadors, on se servia a l'alba als mariners que arribaven de pescar. Ben calent i amb el seu bon toc picant és un remei estupend contra el fred.

Es tracta d'un plat pel qual s'utilitzen ingredients molt senzills, ja que el seu origen és humil, encara que com ha passat amb el ''gazpachuelo'', avui dia fa les delícies dels paladars més exigents.

Per fer-la utilitzarem una cambra de quilo de ''pintarroja'', cloïsses, 100 grams d'ametlles, pa fregit, pebrot, tomàquet vermell, bitxo, sis dents d'all, menta, llimona, safrà, oli d'oliva verge extra i aigua.

Hem de fer un sofregit amb el pebrot, el tomàquet i els alls i triturar-los amb un passapuré. Amb aquest mateix oli fregirem les ametlles sense pell i el pa. Posarem les ametlles i el pa en un morter juntament amb el bitxo i triturarem fins a aconseguir una pasta fina. Mentrestant, posem en una olla l'aigua, les cloïsses, la ''pintaroja'', el safrà i la sal al gust. Una vegada que comença a bullir, incorporem la pasta i el sofregit de les verdures i es deixa a foc lent fins que s'obrin les cloïsses. Cal servir-lo molt calent, amb un trosset de llimona i unes fulles de menta. 

Sopa de cloïsses

La sopa de cloïsses és un altre plat molt saborós amb ingredients molt senzills. Les cloïsses no sempre han estat un producte estimat, no obstant això, avui en dia és un dels mol·luscs estrella en la gastronomia malaguenya al costat de les tellerines i les petxines fines. Hi ha diverses formes de menjar-les i totes són igual d'apetitoses sempre que el producte sigui fresc i de màxima qualitat.

La sopa de cloïsses en concret és un plat de molt arrelament a la comarca malaguenya de la Axarquía. Per preparar-la necessites ingredients molt bàsics: mig quilo de cloïsses, dues llesques de pa, dues cebes, dos pebrots, tres tomàquets madurs, unes dents d'all, pebre negre mòlt, julivert, llorer, mitjana cullerada de pebre vermell dolç, safrà, oli d'oliva verge extra, sal i litre i mitjà d'aigua.

Netegem les cloïsses perquè deixin anar la sorra. Per a això, les deixarem durant dues hores en aigua, amb un raig de vinagre. Amb les verdures fem un sofregit mentre posem l'aigua a escalfar i les afegirem a l'aigua una vegada que aquesta bulli. Posem al morter l'all, el julivert i l'oli, triturem i afegim a l'olla. Quan torni a bullir, incorporem el pa, les espècies, les cloïsses i sal al gust. Deixar a foc lent fins que el brou s'espesseixi. Rectificar de sal i a gaudir.

Ara solament queda cuinar i gaudir d'aquests sabors del mar amb elaboració malaguenya. Bon profit.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.