¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Macarrones de Azkoitia
Propostes Gastronòmiques.

Macarrons d'Azkoitia, el dolç símbol d'un poble

Aitor Azurki26/06/2019

Els macarrons, elaborats per la mítica Pastisseria Presalde, són els pastissets per excel·lència de la localitat guipuscoana d'Azkoitia.

Pocs dolços representen tant a una localitat com els macarrons a Azkoitia. Aquest petit poble situat a la província de Guipúscoa és conegut per aquests petits pastissos, una mena de galeta que ha acompanyat i acompanya avui en dia també als i les azkoitiarras en totes les seves festes i celebracions.

No en va, va ser l'any 1930 quan el reboster Esteve Etxaniz va fundar la ja mítica Pastisseria Presalde al cor mateix del poble en qüestió. Des de llavors, les seves especialitats són aquests suculents pastissets rodons d'ametlla, sucre i clara d'ou així com el pastís de milfulls.

Segons sembla, els macarrons tenen, igual que el massapà, el seu origen en la rebosteria musulmana, ja que va ser aquesta la que va introduir l'ametlla com a ingredient per elaborar dolços. Un dels macarrons mundialment més famosos és el francès, anomenat 'macaron' i que s'elabora en multitud de modalitats, sabors i colors. De totes maneres, no s'han de confondre uns i altres, ja que avui en dia són totalment diferents en forma, color, etcètera.

Malgrat això, també hi ha macarrons a Bilbao, una mica més senzills de confeccionar que els actuals gals, però que potser poden tenir el seu origen a França. També podem trobar els 'maccarone' italians, que s'elaboren de forma diferent als francesos. No podem oblidar-nos tampoc que a Astúries hi ha un tipus de macarró elaborat amb avellana i mel anomenat 'Carajito'; i l'anomenada ‘Sultada de coco’, que és un dolç espanyol molt semblant al macarró de coco.

Paraula siciliana

Les paraules ‘macarrón’ o ‘macarón’ són el derivat de la italiana 'maccarone', originària, concretament, de Sicília, ja que va ser al segle XV quan se li va designar aquest terme a una pasta seca en forma de boleta semblant a la 'moghrabieh' de l'Orient Mitjà. La popular confiteria de San Juan de Luz ‘La Maison Adam’ assegura ser la inventora d'aquest dolç que, segons indiquen les cròniques, es va servir com a postres en el banquet de noces de Lluís XIV i la infanta Maria Teresa d'Àustria.

Sigui com sigui, els ingredients concrets dels macarrons d'Azkoitia són els següents: ametlla mòlta, sucre i clares d'ou. Primerament, es pelen i torren lleugerament les ametlles. Després s'afegeix el sucre i la clara d'ou batuda. A continuació es treballa la massa i es formen sobre la placa uns discos, que cal introduir al forn a foc moderat fins que es daurin.

Postres 'miraculós'

Pocs dolços tenen una història tan curiosa com els macarrons azkoitiarras. La publicació 'El Diario Vasco' ho relata en les seves pàgines: corria l'any 2009 i el club Saragossa de futbol jugava a Segona Divisió. L'azkoitiarra José Andrés Etxaniz, gran seguidor de l'equip, es va desplaçar amb el seu amic Antonio Sudupe a presenciar el partit Eibar-Saragossa fins a la vila armera.

Al president de l'equip aragonès li van regalar una caixa de macarrons d'Azkoitia i li van explicar que també solien portar-li una al ciclista Miguel Indurain durant la Volta que després guanyava. Fent broma, van augurar que aquests macarrons podrien obrar de la mateixa manera a l'equip aragonès per pujar a Primera. Dit i fet: aquella temporada el Saragossa va ascendir a la màxima categoria. 'Van funcionar' els macarrons; es va complir el desig. Uns dolços que, independentment que tinguin efectes 'miraculosos' o no, avui dia són, sense cap dubte, el popular símbol d'aquesta petita localitat guipuscoana.

© Foto cedida per l'Acadèmia basca de gastronomia.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.