¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
huevo milenario
Propostes Gastronòmiques.

L'ou mil·lenari, una experiència Made in China

Laia Antúnez14/05/2018

Quatre escoles culinàries defineixen la gastronomia xinesa i dins d'elles trobem aliments tan sorprenents per al paladar occidental com l'ou centenari, mil·lenari, de mil anys o ou de drac. Són moltes les denominacions i històries sobre l'origen d'aquest ou gelatinós, de color negrós i olor intensa. La seva aparença no és d'allò més atractiva però l'experiència de menjar-lo val molt la pena.

Molt abans que Daenerys Targaryen ens mostrés els seus “ous de drac” a la sèrie Joc de Trons, la gastronomia xinesa ja feia segles que utilitzava aquesta denominació per parlar d'un aliment que, tot i que en aquest costat del planeta era desconegut, és tot un clàssic a la taula de Xina i de Taiwan. L'ou mil·lenari és aquell ou d'ànec –també es poden utilitzar ous de gallina o de guatlla- que s'ha enterrat durant setmanes o mesos en una solució d'argila, calç viva, cendra i pela de gra d'arròs.

Aquest procés, una tècnica de cocció ancestral, modifica totalment el seu color, textura i sabor. “Tothom reconeix la forma de l'ou però el que més sorprèn als comensals són els seus colors, marrons i verdosos. El seu sabor és únic i la seva textura és gelatinosa, cremosa i vellutada”, ens explica Nathan Minguell, xef del restaurant barceloní Mr.Kao, situat a l'hotel Claris, i que elabora amb destresa aquesta i altres receptes tradicionals de la gastronomia xinesa.

En pelar l'ou, s'observa com la part de la clara –habitualment blanca- s'ha tornat translúcida i s'ha enfosquit, movent-se entre el color ambre fosc fins a tonalitats gairebé negres. Per la seva banda, el rovell ha adquirit un to gris verdós. Aquests colors (que atorguen a l'ou un aspecte peculiar) i la seva textura gelatinosa, d'entrada, solen generar rebuig en els comensals poc avesats als plats exòtics.

L'olor tampoc ajuda ja que és bastant forta, com si d'un formatge es tractés. “Quan se li retira la closca, pot recordar-nos a una mescla entre amoníac i sofre però un cop l’ou és al plat aquesta olor ja no domina”, explica el xef. La sorpresa llavors és grata ja que el comensal descobreix, en contra del que les aparences suggerien, que el seu sabor és suau.

Sol o com a acompanyant

Normalment, es menja partit per la meitat, com a entrant, tot i que “embafa una mica, com si mengessis un ou dur”, diu Minguell. Per això, existeixen altres formes de consumir-lo. “La ideal és com a aperitiu, acompanyat d'una beguda que netegi bé la boca, xarrup rere xarrup”, segons el xef.

A la Xina, és molt habitual afegir l'ou mil·lenari al congee, una sopa espessa d'arròs bullit o altres cereals, preparada amb una varietat de carns i verdures, i que té més de 2000 anys d'història. Tampoc és estrany veure l'ou mil·lenari com a acompanyant d'amanides, altres tipus de sopes i saltats de carn.

“A Taiwan se sol prendre amb petits daus de tofu, katsuobushi –encenalls de bonítol dessecat- i una salsa elaborada amb soja i oli de sèsam. L'arrel de gingebre també ajuda molt. És molt fresca i seria l'ingredient que millor acompanyaria a l'ou mil·lenari. I no podem oblidar un aliment que combina perfectament amb aquests ous i que mai falta a la taula xinesa, l'arròs”, afegeix Minguell. A Mr.Kao els serveixen tallats a grillons, acompanyats amb daus molt petits de pastanaga i arrel de gingebre i amanits amb soja i oli de sèsam.

Un origen incert

Pel que fa a l'origen de l'ou mil·lenari, són diverses les llegendes al voltant d'aquest curiós plat i totes es remunten molts segles enrere. Des de la que narra que un agricultor va trobar uns ous d'ànec que havien caigut en un toll d'aigua fangosa i va quedar fascinat pel seu sabor, fins a la que explica que la conservació en orina de cavall era la que donava aquest aspecte i textura a l'ou. Una cosa que la ciència ja s'ha encarregat de desmentir. “Desconec la història real però el que si que sabem és que la tradició és menjar-lo durant l'Any Nou xinès, apunta Minguell. I ens ofereix una última recomanació abans de degustar l'ou mil·lenari: “Només cal tancar els ulls i deixar que les nostres papil·les gustatives facin la resta. El seu sabor és únic”.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.