¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Actualitat.

Propietats i beneficis de diferents tipus d'amanides

Inboga10/03/2015

Encara segueixen vigents alguns dels arxiconeguts propòsits d'any nou. Entre ells un de molt comú, el de cuidar la nostra salut i aprimar-nos. Per aconseguir-ho, en el terreny de l'alimentació, comptem amb un poderós aliat que ens ajuda a fer-ho de manera gradual i responsable: el consum d'amanides.

I és que ara per ara els beneficis dels també anomenats 'aliments verds' són indiscutibles per nutricionistes i consultors macrobiòtics. Així que ja saps, estàs davant el plat perfecte per establir les bases d'una dieta sana: poques calories, dosi adequada de fibra, bona hidratació, moltes proteïnes i mil possibilitats en la seva preparació.

Però, com que no totes aquestes hortalisses són iguals ni es redueixen a l'enciam, et convidem a través d'aquestes línies a descobrir les més característiques. Quines són les més aconsellables, les seves diferents propietats i què s'amaga darrere de cadascuna d'elles. Comencem el nostre recorregut.

Enciam: la gran aliada si pateixes problemes intestinals

Va començar a cultivar-se fa 2.500 anys sent una verdura molt coneguda per perses, grecs i romans. Aquests últims tenien el costum de consumir abans d'anar a dormir després d'un sopar abundant per així poder conciliar millor el son. Perquè si alguna cosa caracteritza a l'enciam és la seva riquesa en fibra, la gran aliada d'un correcte funcionament intestinal.

A més, una ració del clàssic enciam, aporta el 45% de la vitamina A que necessita el cos diàriament per mantenir en perfecte estat les cèl·lules, el creixement ossi i la regulació de pell i mucoses.

Rúcula: interessant regust picant i amarg

Estem davant d'una de les hortalisses més consumides al nostre país. El seu potent sabor, amb un regust picant i amarg (comparteix alguns components amb el wasabi) és molt fàcil de combinar amb altres ingredients. Però a més del seu peculiar i agradable sabor, no podem obviar les seves grans avantatges per al nostre organisme.

Conté una substància, anomenada glucosinat, que segons els experts és molt efectiva en la lluita contra determinats tipus de càncer (càncer de pulmó, bucal i de pell principalment).

Canonges: els més relaxants

Aquest vegetal rep el seu nom en temps remots quan el seu consum era habitual entre els clergues. Explica la història que la consumien principalment per apaivagar la seva ansietat sexual. Són de la família de la Valeriana i d'aquí les seves propietats relaxants. Es distingeixen per tenir un sabor molt agradable que ens recorda als fruits secs.

Escarola: idònia per a embarassades

Una ració d'escarola aporta el 25% de l'àcid fòlic que necessitem diàriament. Una insuficient ingesta d'aquest últim compost i la seva mancança durant l'embaràs s'associa amb un alt risc de malformacions congènites fetals. A més, en contenir prop d'un 95% d'aigua en la seva composició, és una hortalissa molt diürètica i lleugerament laxant. Ajuda a enfortir els ossos, les dents, els cabells ia protegir la vista.

Col: aconsellable per calmar els nervis

Encara que és més típica de guisats, és cada vegada més freqüent trobar-la crua com amanida. És rica en un complex de vitamines que són necessàries per mantenir en bones condicions el sistema nerviós. Així que, menjar molta col, ajuda a relaxar-se i a dormir millor. No obstant això, cal tenir en compte que en algunes persones pot produir flatulències i molèsties digestives lleus.

Créixens: un potent antiviral

Segons la seva composició química, els créixens contenen importants quantitats de flavonoides i vitamina C. Per aquest motiu la seva fulla és considerada com a planta medicinal per les seves importants accions antivirals, expectorants i antiinflamatòries. A més netegen el fetge, tracten els dolors produïts pel reuma i afavoreixen la curació de ferides a la pell.

Endívies: la més moderna de les amanides

Un pagès dels voltants de Brussel·les va descobrir a finals del segle XIX que d'unes arrels de xicoira silvestre havien nascut uns estranys brots allargats de fulles groguenques. Només comprovar que eren comestibles, va començar a conrear aquesta estranya hortalissa.

Anys més tard, es va emprar un procediment de decoloració per millorar el to groguenc de les fulles. Les endívies són molt digestives i molt poc calòriques ja que únicament tenen 20 calories per cada 100 grams.

Espinacs:

Tots recordem Popeye amb una força sobrehumana cada vegada que menjava una llauna d'espinacs. Ens remuntem als anys 30 als Estats Units quan Max Fleischer crea aquest mític personatge de dibuixos animats i còmics, que menjava espinacs per multiplicar la seva força.

Per aquella època, després de la I Guerra Mundial, les anèmies per falta de ferro entre la població eren molt comuns i per això aquest personatge va ser utilitzat per les autoritats sanitàries per a la promoció del consum d'espinacs, ja que existia la creença popular que eren molt riques en ferro. Perquè, si bé és cert que els espinacs tenen ferro, no són per descomptat l'hortalissa que més conté aquest mineral. Això sí, és molt apreciada pel seu elevat valor nutritiu en general i la seva riquesa vitamínica en particular.

Fins aquí les nostres recomanacions per a la base d'una bona amanida. Ara només queda posar-hi imaginació, buscar els ingredients adequats i completar un dels plats més famosos de la dieta mediterrània.

Més informació sobre amanides:

- Amanides, sabor i salut en 10 receptes molt originals d'Òscar Gómez

- Recepta del restaurant Saboc: amanida d'esferes de mozzarella amb tomàquet i orenga d'Anna Tomàs

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.