¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Camarasa Menús de Tapas de Barcelona
Actualitat.

Camarasa, on menys t’ho esperes salta la tapa

Mar Calpena16/03/2016

Camarasa ha preparat per la cita 'Menús de Tapas' de Barcelona una proposta que aposta per la proximitat i l’ecologia en un entorn que no podria ser més urbà.

Camarasa és una fruiteria inserida en un gran centre comercial L'Illa. Així que quan em van comentar si volia anar a ressenyar-ne el seu menú de la ruta de 'Menús de Tapes' de Barcelona confesso que em va fer una mica de por pensar en què em trobaria. Però el menjar que ofereix Camarasa està basat en el producte de qualitat, no defuig l’ambició en les preparaciones, i va suposar una sorpresa que em va desmuntar molts prejudicis.

La llavor de Camarasa és la fruiteria familiar que va fundar Maria Camarasa l’any 1959. Hereus d’aquell negoci en van ser tres més, tots dedicats a l’alimentació, que van passar a la segona generació, i que es va repartir entre els germans. La part de les fruites és ara ja dirigida per la tercera generació, encarnada en Marc Taribó, i amb ella arriba l’expansió del negoci amb productes de quarta i cinquena gama, delikatessen, i ara, restaurant.

M’explica Taribó que els agrada experimentar, i que la seva carta pot arribar a variar fins a 18 plats setmanals. “Ens agrada complicar-nos l’existència, però tenim molts clients d’oficines que dinen aquí cada dia, i no els volem avorrir. Ens basem sobre tot en el producte, i tenim un forn Josper alimentat amb carbó que també ens dóna molta ‘vidilla’”. Així és el seu menú de tapes:

Amanida “burrito"

L’amanida burrito (a la imatge d'apertura) és la versió en tapa d’un dels plats més exitosos de la carta del Camarasa, i amb raó. Pot ser un clitxé que els tomàquets d’avui no són com els d’abans, però quan tastes uns raff amb tot el sabor, com aquests, te n’adones que és un clitxé amb el fons de veritat. El combo entre acidesa, cremositat de la burrata, salaó del bonítol i cruixent del pa funciona molt bé, i vaig trobar molt d’agraïr que l’amanida estés gairebé a temperatura ambient, quelcom que s’hauria de donar per sentat a tot arreu però que no sempre passa. Me n’hagués menjat un altre sense despentinar-me.

Calçots amb tempura Voll Damm i escuma de romesco

Aquest va ser el plat que menys em va convèncer del menú, perquè, tot i que la tempura era agradable, els calçots eren fins i l’escuma saborosa, les proporcions i la presentació no acabaven de funcionar. La pròpia lleugeresa dels calçots feia que quedessin una mica anegats pel cruixent, i la rugositat del plat –molt bonic, això sí- feia que la salsa fós difícil de menjar.

Croqueta de pollastre a la catalana

Estem vivint una edat d’or de les croquetes? Jo dic que sí. Recordo, no fa tants anys, a la inauguració de cert restaurant d’alta gastronomia clàssica catalana, que l’aparició d’una bona croqueta al menú va causar enrenou i admiració entre els assistents. Avui en dia és molt més freqüent trobar-ne de bones, i aquesta no és una excepció. Molt gran de mida i de sabor, aquesta és una croqueta barroca, on passen moltes coses: des del cruixent arreboçat amb panko, fins a les panses marinades en oporto que fan de contrapunt dolç al gust marcat del pollastre a la brasa.

Pèsols de llàgrima en textures amb ou de corral cruixent

El meu plat preferit va ser aquest. Tot i que anticipava fatiga d’arrebossat, després de dos plats ja amb aquesta tècnica, la combinació d’un producte excel·lent en el millor moment de la temporada amb la cremositat i el lleu cruixent de l’ou potxat en feien un guanyador. Un plat senzill en apariència, però que en realitat no ho era gens.

Mandonguilles de vedella amb salsa de sanfaina i gerd liofilitzat

Un dels forts de Camarasa són els seus proveidors. Tot i que no tot el seu producte no és ecològic o local, la majoria sí ho és, com en el cas d’aquestes mandonguilles. La salsa delatava el pas de l’esbergínia pel Josper, i el polsim de gerd hi donava una mica d’acidesa i color que feien un contrast agradable. Els faltava un punt de temperatura, potser.

Maduixot del Maresme amb roca de xocolata i cereals

Postres senzilles i refrescants, després d’un àpat que ho mereixia. Molt bons els maduixots, acompanyats d’un roc de xocolata amb llet i un altre de xocolata blanca, on es notava regust de mel.

Preu del menú (amb dues begudes): 25 €.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.